El llibre d'orgue de Calaf

Amb l'edició d'aquest llibre la població de Calaf recupera un document històric. Aquesta és una sòlida i curosa edició crítica a càrrec del malauradament difunt Josep Crivillé i Bargalló, que als 17 anys l'any 1964 en va comprar el quadern manuscrit al mercat de Sant Antoni de Barcelona. Aquest prematur olfacte etnomusicològic anà en consonància amb el que els missioners de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya ja havien alertat: la importància d'aquests llibrets on els organistes anotaven les melodies de moda de la seva època per a reinterpretar-les en les celebracions litúrgiques de certes festivitats del llarg de l'any. En el moment de la compra d'aquest manuscrit, el gruix principal dels materials de l'OCPC es trobava a Suïssa i era impensable la seva consulta, encara més, per als musicòlegs joves dels anys 60. D'aquí que l'existència d'aquest quadern despertés en un petit nombre d'investigadors l'interès en consultar de manera assídua el manuscrit original, a la qual cosa Josep Crivillé s'hi resistia ja que, com tot investigador seriós, era gelós de preservar els documents obtinguts en recerques personals. Finalment es decidí a fer una edició de tot el Llibre d'orgue de Calaf ja que així la seva consulta passava al domini públic. L'estudi crític que fa Josep Crivillé del Llibre d'orgue de Calaf és minuciós, en concret a les seves 'Notes sobre la seva morfologia'. És fidel al criteri que sempre havia defensat de que no n'hi havia prou en publicar melodies populars i tradicionals -en aquest aspecte som molt rics-, sinó que calia fer estudis seriosos del seu context, de la seva substància musical, de les seves lletres i dels seus trets organològics.