Els Raiers

Des de fa uns anys, diverses poblacions celebren una festa per recordar i homenatjar als raiers, un desaparegut ofici fluvial que, abans de l'arribada dels vehicles moderns de comunicacions i de la construcció de preses, s'encarregava del transport de fusta des dels boscos de la muntanya fins a les terres planes del litoral, aprofitant el corrent dels rius.

Els rais

Els rais són embarcacions formades per trams de troncs de fusta ajuntats que es transporten ells mateixos riu avall i que són conduïts per dues persones, l'una al davant i l'altra al darrera de l'embarcació.

Com que només poden navegar quan els rius duen prou cabal, el procés de transport de la fusta a través del riu es duia a terme sempre en temps de desglaç, des de mitja primavera fins a principis d'estiu. Els picadors sortien a tallar els arbres equipats amb les seves destrals. Pelaven els troncs, els acondicionaven i els treien del bosc amb l'ajut dels animals de càrrega. Els troncs romanien a la vora del riu fins que arribaven els raiers.

Normalment, els rais es confeccionaven amb troncs relligats de cedre, faig o pi. Amb aquests arbres es garantia una perfecta flotació de l'embarcació. Els més petits s'havien arribat a fer només amb dos troncs, però normalment s'utilitzaven entre cinc i set peces per a cada rai.

Ela raiers dominaven perfectament eines com la ganxa (que s´utilitzava per moure les peces), el tribet i la cullera (que servien per fer els forats als troncs) i la destral (utilitzada per acondicionar-los). Un cop acabada i reforçada l´embarcació, els raiers començaven el seu descens per les les aigües dels rius pirinencs desafiant el perill de les roques i els corrents furiosos. Per dirigir el rai pel riu, els raiers feien servir uns rems ben llargs que sabien dominar amb molta agilitat.

Quan arribaven al seu destí, els rais es desmuntaven i la fusta es distribuïa entre els diversos compradors. Amb els troncs es feien cases, vaixells i, en algunes ocasions, mobles. Després, entre cants i bromes, els raiers tornaven a casa caminant -espardenyant com deien ells-, tot seguint el curs del riu.